(Per leggere l’articolo in italiano cliccare sulla bandierina in alto)

B’at cumportamentos chi càmbiant su mundu, chi abbarrant in s’istòria. B’at cumportamentos chi nos faghent bolare a chistiones prus cumplicadas e cumbinchent a totus a nde faeddare.

“- Mama , pro ite cussu sennore at fatu gasi?
– Pro custa resone e pro custa àtera…”
Ponent curiosidade, faghent arresonare sa gente, aberint orizontes noos.

Chie si podet ismentigare su pùngiu artziadu cun su guante nieddu deTommie Smith e John Carlos in sas Olimpìades de Tzitade de su Mèssicu in su 1968? Unu cumportamentu chi at fatu crèschere meda in s’ispàtziu e in su tempus sa gherra contra a sa discriminatzione ratziale in sos Istados Unidos.

Chie podet fàghere sa finta de non bìdere su messàgiu de unu pitzinneddu chi ghetat una pedra contra a unu carru armadu sionista? Una pedra chi non faghet nudda, ma chi devenit una codina mediàtica contra a totu sos carros armados coloniales.

In sa tzivilidade nostra de s’imàgine e de s’informatzione sos esempros no agabbant mai.
Est custu chi apo propostu a sos sìndigos presentes, sàbadu coladu, in Gonnosfanadiga, in sa manifestatzione contra a su termodinàmicu

Unu cumportamentu. Craru, sena dudas, estremorosu.
“…Leo s’ocasione pro pedire a sos sìndigos de dare issos puru unu singiale forte, de si nche catzare sa bandera de chie est contra a sa voluntade nostra, de chie est contra a sa voluntade de sos Sardos, de chie cheret impònnere a sos Sardos, contra a sa voluntade issoro, una detzisione antidemocràtica, impositiva e ingiusta”

Custu est istadu s’invitu in su filmadu chi pustis apo publicadu in su profilu facebook meu.

M’ant riferidu chi una sìndiga barbaritzina, chi custu ierru at proadu in sa pedde sua s’indiferèntzia de sas istitutziones pro sas comunidades chi tenent problemas, at cummentadu “Deo no l’apo mancu leada”. Un’àtera sìndiga, aprovende s’invitu, si nche l’at catzada. Unu sìndigu at naradu “Deo de seguru no mi nche la catzo”. Lìberos totus tres, a beru, de àere fatu su chi pensaiant chi fiat prus oportunu: est a sa cussèntzia issoro chi depent torrare imposta, de seguru no a mie.
Pustis b’at àpidu cummentos in facebook, cun àteras pessones chi sunt andadas prus a largu de s’invitu meu, dende a sos sìndigos belle unu vademecum de comente depiant andare in pratza etz. A pàrrere meu custu est unu pagu esageradu, in su sensu chi (oe!) non potzo pretèndere in manera realìstica chi totu sos sìndigos siant indipendentistas o chi ripùdient s’Itàlia. E ant esageradu fintzas unos cantos òmines de sas istitutziones, chi ant iscomodadu esoterismos e cartzones de frustàniu cun cuntierras chi nche colant sa proposta mea.

Deo dia pedire a totus de torrare a imboligare su nastru e torrare a su cumintzu.

Deo no apo mai “pretesu” de giuigare sos sìndigos chi ponent o non ponent su tricolore, e non so nemos pro lu pòdere fàghere. Los apo petzi invitados a tènnere unu cumportamentu estremorosu.

Apo pedidu in manera implìtzita chi issos, chi rapresentant sas comunidades a sas cales s’Istadu negat sa dinnidade, a chie lis cheret tapare sa buca, a chi cheret impònnere cun aragone un’impiantu chi issos ant refudadu, a chie cheret espropriare sa terra fèrtile pro produire s’energia pro sos industriales narende chi est “utilidade pùblica”, si nch’aerent catzadu su sìmbulu chi rapresentat cussu Istadu e esserent abbarrados presentes, paris cun nois, a rapresentare cussas comunidades chi custu Istadu lis cheret fàghere dannu.

Apo pedidu, duncas, de mustrare in manera plateale chi issos fiant in cue comente istitutzione pro rapresentare sos interessos de sas comunidades issoro, critichende cussu Istadu chi cun prepotèntzia apèigat cussos interessos, refudende de pòdere istare siat a s‘ala de chie tenet dannu siat a s’ala de chie faghet dannu.

Calicunu at proadu a arresonare de sa diferèntzia intre sa protesta contra a su guvernu e sa protesta contra a s’Istadu, asserende chi b’at una diversidade cuntzetuale manna. Sa matessi, pagu prus o mancu, chi faghet nàrrere a Pigliaru chi non podet imaginare un’Istadu chi andat contra a sos interessos nostros. Una cunditzione chi, cun cada guvernu, dècada cun dècada, calicunu non resessit a imaginare, ma chi sos Sardos connoschimus bene.

Semper e cando, custas rigas cherent èssere un’oferta de paghe, su crarimentu chi intre sa pratza e sos rapresentantes de sas comunidades non b’at àpidu brigas, ma una collaboratzione manna, abertura, s’istima de s’unu cun s’àteru. B’at àpidu un’invitu, petzi un’invitu, a fàghere unu passu estremorosu, a tènnere unu cumportamentu, unu sìmbulu de rotura intre interessos chi ponent in cuntrastu sas comunidades e un’Istadu chi istat a s’ala de sas multinatzionales.

Custu invitu calicunu l’at sighidu, calicunu àteru nono. Passèntzia, no est acuntèssidu nudda. Sa gherra andat a dae in antis in manera unitària, ponende in pare sensibilidades e pàrreres diferentes, rolos e responsabiliades diferentes, seguros chi sos cumportamentos de rotura non si depent materializare mai in mesu nostru, ma petzi intre su pòpulu sardu e chie non respetat sos interessos suos.

£££