(Per leggere l’articolo in italiano cliccare sulla bandierina in alto)

Est sa sustenibilidade (e non s’indipendentismu) su cuntzetu crae pro una proposta polìtica in Sardigna, narat Vito Biolchini.
Non cumprendo si siat unu isetu, un’esortzismu o unu tentativu de che torrare, a poderiu, su riu de sa cultura polìtica sarda in su letu de s’ autonomismu pro pedire a s’infinitu chi sos barones mòderent, pro praghere, sa tirannia.
Cumprendo chi sas novidades in s’àmbitu de sa cultura polìtica sarda apant assuconadu su sistema de sa trassa manna (ingannu mannu) eterodireta, cuddu de s’ autonomismu curretu de su soberanismu.
Su chi non cumprendo est pro ite de custu allarme si nde depat fàghere interprete Vito Biolchini chi si declarat a favore de autodeterminatzione, fintzas si “no indipendentista”.
Sos cuntzetos andant respetados, autodeterminatzione, pro unu pòpulu, signìficat tènnere cumpetèntzia esclusiva in sas dinàmicas internas e in sos cumpartzimentos cunsertados e cuncordados cun unas àteras entidades soberanas e in s’àmbitu de riferimentu, unu pòpulu, non podet èssere àteru chi indipendèntzia.
Vito at cumprèndidu chi b’at carchi cosa de nou, chi s’impastu podet divenire pane e at cumprèndidu fintzas chi sa madrighe de cussu protzessu est s’indipendentismu.
Ite bolet fàghere Vito Biolchini ? Bolet sostituire sa madrighe indipendentista cun s’abba frisca de sa sustenibilidade? Cun cales punnas? Pro ite insistet in su bòlere bèndere a sos sardos su mòbile betzu de s’autonomia pintadu a nou de soberanismu?
Non penso si tratet de camaleontismu orgànicu a sa burghesia notarile ma de solu de una insuferentzia culturale, s’indipendèntzia est a s’òrdine de sa die e custu assustat, isporat, agatat gente meda non pronta, in particulare tra sos intelletuales chi non chessint a si liberare de sas grìllias cuntzetuales formadas intro sa cultura polìtica dipendentista.
In un’ite cunserto cun Vito, su “sinnu” de s’ischieramentu non podet èssere s’indipendèntzia e difatis no l’est, non cumprendo ue issu l’apat bìdidu, no l’est in su tretu polìticu chi si moet intro sa Mesa Natzionale e galu prus pagu in su cuntestu sustentadu dae Antony Muroni.
Nemos bolet propònnere unu sistema solu indipendentista pro dogare su guvernu de sa Sardigna a su sistema ocupante, sos indipendentistas l’ant cumprèndidu dae meda in antis de s’abbentu soberanista de Biolchini, l’ant cumprèndidu e lu proponent totora de cando in su 1995 Angelo Caria at elaboradu su progetu de Domo Comuna de sos Sardos, in sa cale b’at postu, non solu pro sas espressiones polìticas e tzìvicas sardas no indipendentistas ma fintzas pro chie agatat s’àndala posca l’àere pèrdida.
Cunserto fintzas in su fatu chi Fortza Itàlia e Cgil istant de sa matessi banda, faghent parte de su sistema ocupante, ma non cumprendo si in cussu sistema, Vito, at individuadu partidos italianos bonos cun sos cales nche si faghet a si alleare e est de dovere una mediatzione pro no èssere acorralantes.
Sa làcana de sa polìtica sarda non podet èssere unu modellu nou de isvilupu sustenibile ma unu modellu de isvilupu orgànicu, in tèrmines gramscianos, a sa natzione sarda pro su iscopu suo solu, in manera crara alternativu e isgiuntu dae su modellu de sa tzerachia, non cumplementare, non acontzadore ma sustitutivu.
Non lasso s’arresonu sena rilevare chi s’inflatzione de agetivos negativos assotziados dae Biolchini a s’indipendentismu, non cuncretu, isloganista, non coerente, acorraladore, primoradore est tìpica de chi timent sos sustantivos e intentat de los afogare in unu mare de agetivos.
In serrada non mi tratèngio de s’aboghinare S’INDIPENDENTZAI EST A S’ÒRDINE DE SA DIE. Est beru chi sa Sardigna no est sa Catalugna o s’Iscòtzia, ma mancu sa Catalugna est Iscòtzia o Sardigna, mai comente a oe s’indipendèntzia est istada una assennida possìbile de totu sas natziones impedidas de Europa e s’ocasione est data pròpiu de s’esistèntzia de s’Europa, de sos antieuropeistas e prus de totu de sa brexit posca sa cale nudda at a èssere comente a in antis. Sa Europa noa, no at a èssere cussa de Antoni Simon Mossa ma at a èssere costrinta a abèrrere sas ghennas a sas indipendèntzias noas, a sos sugetos polìticos no-istadu noos chi giai oe bivent in issa sos ùnicos tretos de indipendèntzia dae sos rispetivos istados-natzione ocupantes, moneda, làcanas, iscàmbios econòmicos e polìticas agrìculas e non solu.
Nàrrere chi s’indipendèntzia no est a s’òrdine de sa die e chi bisòngiat de isetare godot, comente chi a beru siat possìbile chi s’Itàlia nche lasset autodeterminare, signìficat a beru no èssere a s’òrdine de sa die de sa gente sua, signìficat èssere unu frenu e no unu motore, signìficat non s’abitzare chi sa gente sarda est tres passos a in antis in s’àndala de su riscatu polìticu, sotziale e econòmicu, de s’indispensàbile autodeterminatzione, de s’indipendèntzia.