In Londra s’insalada la cultivant in sas gallerias suta de terra; a sos ortos in sas coberturas oramai los ant superados cussos verticales; e luego no amus prus bìdere sos massajos cun su nare in susu oretende su chelu, ma fissos in sos telefonenddos intelligentes ponende a pare datos chi benint dae satèllites e drones.

Contos de tecnologia agrìcula, una de sas cartas de giogare pro s’ammaniare a unu venidore chi funtzionat, produtivu e sostenìbile.

Su situ Oxygen 26, cun su giornalista Nicola Ferrero, in sos meses colados at collidu in sos sitos internet de sas sotziedades chi sunt istudiende sas làcanas noas de s’agricultura “possìbile” unas deghe istòrias “futurìbiles”, venidoras e fintzas chi si sunt fatas realidades.

Las proponimus a sa comunidade minore de letores de custu infodiàriu, comente informatzione e istìmulu a su resonamentu .

Megiorare sa tamata.
Sa tamata de s’annu coladu fiat lègia e pro nudda saborida? S’insalada no at mancu brotadu? Sa sàlvia e su ramasinu bos ant abbandonadu a pustis de pagas chidas de vida? Forsis su terrinu bostru non fiat adatu a cudda casta de cultivos, forsis ais infustu tropu o tropu pagu, o su problema fiat sa lughe.

Pro agatare remèdiu a totu custos incumbènios, ligados siat a sos ortigheddos siat a sos terrinos mannos, est nàschidu Edyn, unu sistema chi permitet de monitorare sa superfìtzie (e non solu). Est una casta de sonda chi s’apunteddat in su terrinu chi cherimus controllare: l’alimentant sas tzèllulas fotovoltàicas, e sa faina sua est a leare datos subra de s’umididade e sa cumpositzione de su terrinu, su gradu de irradiamentu solare e sa cantidade de abba.

A pustis de àere collidu custas informatziones, cun un’aplicatzione chi ais a dèvere pònnere in su telefoneddu intelligente, Edyn at a èssere a tretu de bos nàrrere ite fundos ant a crèschere mègius in cussa casta de terrinu e cale est su mamentu mègius pro semenare.

Su traballu suo no agabbat cun sa sèmena, antzis: Edyn bos at a abèrtere si s’umididade de su terrinu at a caentare suta de sos livellos de limenàrgiu, bos at a ischire nàrrere cales fertilizantes ecològicos devides impitare e bos at a pòdere fintzas cussigiare in cale tretu est mègius a prantare pro otènnere s’illuminatzione prus bona.

B’est fintzas sa Edyn Water Valve (vàlvola a abba) chi, si la collegades a s’impiantu de abbòngiu, cunsenit de lu gestire in sa mègius manera e sena isperdìtzios. Si su sensore pertzepit sa proja (o lu faghent sas previsiones chi s’aplicatzione cunsultat in automàticu), sa vàlvola s’arressat, evitende de prenare de abba su terrinu bostru sena bisòngiu.
(edyn.com)

PreDiVine, in vigna veritas
Fintzas su progetu PreDiVine (s’acrònimu cheret nàrrere Predicting Diseases of Vine, “prevìdere sas maladias de sa vide”) si basat in su monitoràgiu cuidadosu chi faghent sos sensores de un’àrea ispetzìfica.

Custa borta non faeddamus de su campu, ma de sa bìngia. Su progetu est un’impresa noa incaminada in su 2012 e mandada a dae in antis dae sa Dolphin Engineering de Mauro Prevostini e Antonio Vincenzo Taddeo, duos informàticos chi ant detzisu de isvilupare s’idea issoro in intro de su progetu Smart Vineyard, fundadu dae sa Cummissione Isvìtzera pro sa Tecnologia e s’Innovatzione.

Custu sistema est basadu subra de ua sèrie de sensores collegados sena filu chi traballant cun algoritmos preditivos chi sunt a tretu de monitorare sas cunditziones microclimàticas de sa bìngia, cun sa finalidade de prevìdere, pròpiu, sas maladias (o sos infestantes) chi podent còrfere sa vide. Su sistema, pro èssere pretzisos, dat previsiones chi pertocant sa tzicalina de sa flavescèntzia indeorada (Scaphoideus titanus),sa plasmopara vitìcula e s’oìdiu.

Su profetu de custu monitràgiu est craru: su bingiaderi ischit in antètzipu in ue e cando su parassita si podet presentare e custu li permitet de impitare in manera prus funtzionale e profetosa sas resursas (umanas e monetàrias). In prus, custu tenet un’impatu ùtile in s’ambiente, ca sos fitofàrmacos los impreant si b’at perìgulu de maladias e no in manera indiscriminada, e totu custu non podet si non megiorare sa calidade de s’àghina.
(dolphin-engineering.ch)

(Sighit)